Les tiges són enfiladisses i anguloses, donant lloc a tres tipus de varietats: nanes, de mig emparrar i d'emparrar.
El sistema d'arrels és poc desenvolupat en conjunt, encara que posseeix una arrel pivotant que pot arribar a ser bastant profunda.
El pèsol va bé en els sòls que són idonis per a la mongeta, és a dir, en els lleugers de textura silici-llimosa. En els sòls calcaris pot presentar símptomes de clorosi i les llavors recol·lectades solen ser dures. Prospera malament en els sòls massa humits i en els excessivament argilosos, agraeix la humitat del terra, però no en excés, en què és freqüent la putrefacció de la llavor, originant una germinació lenta, sobretot si es tracta de varietats de gra rugós. El pH que millor li va està comprès entre 6 i 6,5. Respecte a la salinitat, el pèsol és una planta considerada com intermitja. El pèsol no requereix tasques de llaurar massa profundes, però sí que la terra quedi tova i ben airejada. A aquest llegum no li agrada les aportacions de fems recents.
LA SEMBRA.
Les llavors de pèsol tenen una lleugera latència, el pes mitjà és de 0,20 grams per unitat, el poder germinatiu és de 3 anys com a màxim, és aconsellable emprar per a la sembra llavors que tinguin menys de 2 anys des de la seva recol·lecció, en les varietats de gra arrugat la facultat germinativa és encara menor.
El pèsol és un cultiu d'hivern-primavera. Segons les regions, es pot sembrar a la tardor, perllongant el seu cicle fins a finals de primavera, i també es pot sembrar al gener-febrer, arribant el seu cicle fins al començament de l'estiu. Atès que és una espècie que tolera bé les baixes temperatures hivernals, incloent les gelades, pot adaptar el cicle de cultiu als requeriments de cada zona.
La sembra és directa, a una profunditat de 4-7 cm, 4 o 5 llavors en cavitats separades 30 cm. Les línies es separen 30 cm en les varietats nanes i 60 cm per les varietats enfiladisses. Des que neixen les plantes fins que s'inicia la floració, quan les temperatures són òptimes, solen transcórrer entre 90 i 140 dies, segons varietats.
Sembrar preferentment amb lluna creixent.
REG.
Aquest cultiu en òptimes condicions d'humitat del sòl necessita pocs regs. No necessita molta humitat i els regs han de ser moderats. Abans de la sembra, és necessari donar un reg perquè el sòl tingui humitat suficient quan rebi la llavor. Després, si el cultiu és de tardor-hivern, amb un parell de regs per mes és probable que sigui suficient, si és d'hivern-primavera necessitarà 3 o 4 regs mensuals. Com èpoques importants, pel que fa a la necessitat d'humitat, cal considerar la de floració i quan les beines estan a mig engrossir.
ABONAT.
Es un cultiu poc exigent en matèria orgànica no és convenient posar-li fems. És també poc exigent en adobs minerals. És aconsellable fer si es possible un mes abans de la sembra un abonament amb compost o adob. La simbiosi amb els bacteris Rhizobium hauria de permetre el cultiu amb baixa aportació de nitrogen, però la insuficient presència de soques natives de bacteris i/o la seva baixa capacitat infectiva aconsellen una aportació mínima de nitrogen.
RECOL·LECCIÓ.
Les èpoques de recol·lecció estan lligades a les dates de sembra, a les característiques climàtiques de la zona i a la precocitat de la varietat plantada. El moment de la recol·lecció serà quan les beines estiguin plenes però no deixant que els grans s'endureixin, com símptomes s'utilitzen el que els teguments es desprenguin fàcilment en pressionar els grans i que tant aquests com les beines mantinguin exteriorment seu color verd característic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per col·laborar amb els teus comentaris. Només amb l'ajuda de tots farem realment útil aquest bloc.